… Una tarda, com sempre, estàvem a la sala infantil de la biblioteca Frederica Montseny de Canovelles, fent els deures que l’escola ens havia posat.
Quan va aparèixer una noia amb un accent diferent. Ens va dir que es deia Andrea i que venia de Xile. Tots els nens ens varem quedar meravellats del seu accent, mai l’havíem sentit.
La Mercè i la Mª Àngels ens van ensenyar en els mapes on és Xile, tots varem quedar sorpresos de com n’és de lluny. Nosaltres, els que venim a aquesta biblioteca la majoria som d’altres països sobretot de l’Àfrica i Marroc, però Xile ens quedava tan lluny que semblava que venia d’un altre planeta.
…..L’Andrea va aparèixer amb un gran somriure, va estar amb nosaltres parlant , preguntant i interessant-se per tot el que fèiem. (Ja que s’havia assabentat que a la nostra biblioteca li havien donat un premi per el club de deures i per la tasca d’integració )… De seguida ens vam adonar que era una persona molt agradable i el seu accent encara la feia més màgica.
Va explicar el que feien els nens del seu país i com la comunitat s’ implicava en les tasques de la biblioteca.
L’ Andrea, ens va ensenyar per Internet com eren els paisatges a Xile. Ens va fascinar els colors i les flors, sobretot d’uns camps de flors liles fantàstics, …. els miràvem i volíem gaudir de totes aquelles formes i colors …. però el coet el tenim avariat, ja que va sortir d’un còmic d’en Tintin i no ens hem pogut organitzar el viatge, però dins del cor ho sentíem com si hi fóssim, ja que l’ Andrea ho explicava amb tanta intensitat que només faltava sentir l’ olor de les flors.
Nosaltres acabàvem de plantar un arbre extraterrestre amb tentacles i globus de molts colors… Com? …Què?… qui ha dit que els arbres a Júpiter no són així?… Ah!… d’acord.
Va ser una visita molt bonica i tots els nens que érem aquell dia ens vam enamorar de l’ Andrea.
.…..A l’endemà quan varem tornar a la biblioteca el nostre arbre de Júpiter havia canviat de color…… era lila!!!…….
Un petó molt gran per a l’ Andrea i per a tots els nens de les biblioteques de Xile de part de tots els nens de la sala infantil i del personal de la biblioteca Frederica Montseny de Canovelles.


M’han demanat que parli del “Club dels deures” i mirant memòries m’he adonat que és un servei que vam posar en marxa l’any 2002, o sigui que ja farà 8 anys que funciona. 8 anys intentant ajudar a millorar en tots els aspectes.
Comentaris recents