Biblioteca Frederica Montseny

El cantó ocult del cor tanca per a mi una mena de trilogia de llibres de poemes que parteixen de diferents tipus de literatura. Cavaller Lancelot partia lògicament de la literatura artúrica, W, un tremolor de vida, del Werther de Goethe, i aquest El cantó ocult del cor de la literatura austríaca i molt especialment de La senyora Berta Garlan d’Arthur Schnitzler.
Quan vaig llegir La senyora Berta Garlan, vaig quedar fascinat i vaig veure clar que una part d’ell podria ser una bona història per explicar. Calia doncs imbuir-me del tot dels seus personatges. Extreure’n la seva essència. El meu mètode de treball es basa en llegir moltes vegades el text, apuntar, sot-ratllar, guixar el llibre amb anotacions. Fer-me’l meu,  gairebé com si jo mateix l’hagués escrit. Treure en definitiva d’ell, tots els elements que em poguessin servir: la ciutat, les cases, els paisatges, els vestits, la llum, els objectes… A partir del moment en que ja tinc una carpeta plena d’elements i situacions comença el procés d’escriptura. Cada situació o cada sentiment necessita la seva nova expressió, paraula a paraula, verb a verb vaig anar fent aquesta mena de transformació.
Al meu llibre la protagonista és Viena, que és l’equivalent a la Berta Garlan d’Schniztler. Vaig decidir posar-li nom de ciutat, perquè em semblava un bon símbol per mostrar el seu desig. Viena, la ciutat, és el somni de la Viena, dona.